5.1 ENQUESTA

Vam fer-hi una enquesta a les tres classes de 4t d'ESO del nostre centre.
Aquesta constava de huit preguntes:

1. Quina llengua utilitzes a casa? I amb els amics? ( valencià,castellà, altres )
2.Creus que el valencià i el català son la mateixa llengua? ( si, no, es un dialecte )
3. Quan et dirigeixes a un comerç, centre d'oci etc, en quina llengua parles? ( valencià, castellà )
4. Segons la teva opinió quina es la denominació correcta per aquesta terra? ( País Valencià, Regne de València, Comunitat Valenciana )
5. Quins aspectes de la cultura valenciana formen part de la teva vida quotidiana? ( música, accions, altres, res )
6. Has participat en algun tipus de moviment reivindicatiu sobre la cultura valenciana? ( aplecs, altres, res )
7. Quines cançons o himnes dels següents coneixes? ( Muixaranga, Els segadors, la lluita ''inventat'', l'Estaca, altres, ningun )
8. Estaries d'acord amb la independencia d'aquesta terra valenciana, junt a Catalunya i les Illes Balears, es a dir, la independencia dels ppcc? ( si, no, em dona igual )


I els resultats mitjançant percentatge van ser:

1. En la família; El valencià el parlen un 35'8%
                        El castellà un 56'4%
                        Altres llengües un 7'6%
    En els amics; El valencià un 34'14%
                         El castellà un 62'19%
                         Altres llengües un 3'65%

2. Un 41'3% pensen que es la mateixa llengua. Un 28% pensen que no i un 30'66% pensen que és un dialecte

3. Un 19'40% hi parlen en valencià i un 80'59% en castellà.

4. Un 23'18% creuen que la denominació correcta per a aquesta terra es País Valencià. Un 5'7% creuen que és Regne de València i un 66'66% Comunitat Valenciana.

5. En un 37'3% no hi formen part cap aspecte de la cultura valenciana. En un 30'12% hi forma part la música. En un 32'7% altres com accions a favor de la llengua, col.laborar en altres accions com per exemple gaiates etc.

6. Un 46'5% no ha participat en ninguna acció. Un 11'62% ha anat a aplecs, festivals etc. I un 41'86% ha participat en altres accions com festes per la llengua, manifestacions etc.

7. Un 32'25% no coneix ningun himne en valencià. Un 21'50% coneix la Muixaranga. Un 10'75% coneix Els Segadors. Un 23'65% l'Estaca. Un 6'45% coneix ''la lluita'' que és un himne inventat per d'alguna forma, marejar a la gent i veure si realment posava el que sabia i un 5'3% coneix altres himnes.

8. Un 45'5% no estaria d'acord amb la independència dels PPCC. A un 30'8% li semblaria el mateix i a un 23'5% li pareixeria correcte.


I com no, en aquestes enquestes no han pogut fallar els comentaris:

En la 4: COMUNIDAD VALENCIANA EN ESPAÑA!
O en la 6: No, para que?
O en la pregunta 5, a part de posar-mos grups de música en valencià, ja que els demanàvem per a saber quins son els més escoltats, també han posat cantants ens castellà.
I en la pregunta 8, la més comentada per la gent, comentaris com:
-NUNCA!!
-ESPAÑAA!
-Queee? NOOO!
- No, pa que? Ací també hi ha corrupció, no hi ha escapatòria.
-Ni de coña!!


I com a valoració positiva de la gent, en la pregunta 5, com bé hem dit abans, preguntàvem per a saber quins  grups/ cantants eren els més escoltats, i han eixit:
La gossa sorda amb 11 respostes
Obrint Pas amb 9
Txarango amb 7
Aspencat amb 4
Lluís Llach amb 3

4.3 Cultura popular.

Com totes les comunitats, pobles o nacions, cadascun te la seva pròpia cultura.

Sobre Catalunya:

Tenen uns himnes determinats com:
Els segadors
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors. Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d'himne nacional català a partir de la Renaixença.
El cant de la senyera
Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l'Orfeó Català, fou estrenat a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. 
La Santa Espina
Obra escènica, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, en tres actes i sis quadres, estrenada el 19 de gener de 1907 als Espectacles i Audicions Graner, de Barcelona.

O també, altres símbols identificants com:

El Pi de les Tres Branques
Gran pi de tres besses que s'aixeca al mig del pla de Campllong. Es tracta d'un exemplar de pi roig de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. Al s XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat. A uns 500 m del Pi, n'hi ha un de més petit, que s'anomena el Pi Jove, usat com a símbol d'una pàtria que reneix des de 1921; s'hi apleguen principalment els joves independentistes. 

O sobre el deport:
Futbol Club Barcelona
Entitat esportiva barcelonina fundada el 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.

També com a festes i tradicions podem diferècniar moltes coses:

Com la Diada
Dia assenyalat, en què hom celebra una festa popular o solemne, de caràcter religiós, esportiu o cívic. 
La Diada del Llibre
Festivitat comercial i cultural instituïda a Barcelona el 1923 per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l'aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
Els Aplecs que són com reunions de gent, generalment a l'aire lliure, amb motiu d'una festa o celebració determinada. Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós, polític, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d'un romiatge o d'una celebració religiosa; val a dir que en qualsevol cas, la tendència a fer dels aplecs una reunió fonamentalment festiva, o, si més no, a recalcar-ne aquest aspecte, ha estat constant. 

També els correfocs
Joc de carrer en què la multitud corre per a esquivar els focs d'artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics de la mitologia popular. Sol fer-se de nits, i constitueix un episodi essencial en nombroses festes majors i diades assenyalades arreu de Catalunya. 
O també les carnestoltes, les fogueraes o el ben conegut onze de Setembre,nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l'11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l'exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió, com bé em dit abans.

I per finalitzar, també tenen la seva pròpia gastronomia com les mones, la castanyada, el panellet, la coca, la calçotada, el xató i la xatonada.

Sobre la Comunitat Valenciana, més ben cridada per aquells que tenen un sentiment, País Valencià, podem dir que s'assemblen molt les cultures que hi tenen, però aquest troç dels Països Catalans, també te alguns propis events culturals com per exemple:

La seva llengua, es a dir, tenen un dialecte, que és diu el valencià, i que és definit com la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, segons el seu Estatut, i té caràcter oficial en ella juntament amb el castellà.  El valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, Illes Balears, Pirineus Orientals, l'Alguer i Andorra. Constitueix també una de les principals variants dialectals d'aquesta llengua, juntament amb el català central i el balear, entre d'altres.

O també tenen dies commemoratius com el 9 d'octubre que és el Dia de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238. 
O les Falles com a festa celebrada del 15 al 19 de març en algunes ciutats i pobles de la Comunitat, entre elles principalment a València, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent. 
O Les Festes de la Magdalena que són les festes majors de Castelló de la Plana. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del turó de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en 1251.

També les fogueres de la nit de San Joan, o els moros i cristians.

Com a himne, la muixeranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris de la Comunitat Valenciana. També hi ha una cançò que es diu el Cant dels Maulets, que aquestos,
els Maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

I per finalitzar, dir que com a gastronomía, tenim la paella valenciana.

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/catalanisme.htm
Cultura pròpia.
Google imagens.

Portada.

             Catalanisme i Valencianisme.

Alejandra Mañá i Raul Mercado.   4ºC                                                             Vicent Sos Baynat.
   

3.2 Transició democràtica. La Constitució del 78 i la contrucció de l'Estat de les Autonomies.

El Parlament sorgit per les eleccions de Juny de 1977 tenia com a objectiu elaborar una Constitució.

En Juliol el Congrés aprovà la creació d'una Comissió Constitucional encarregada de redactar un projecte de constitució. D'aquesta comissió va sorgir una ponència que havia de redactar un primer esborrany de la Constitució.

L'elaboració del text constitucional va estar presidit pel consens entre totes les forces parlamentàries.

Totes les forces que volien un règim democràtic hi haurien d'acceptar la Constitució.

• L'esquerra renunciava al caràcter republicà de l'estat.
• La dreta admetia el ple joc democràtic i l'existència d'autonomies.
• Els nacionalistes catalans acceptaven el terme ' nació espanyola' a canvi de que es reconegués el de 'nacionalitat' per a Catalunya.

La redacció de la Constitució va acabar el 10 d'abril de 1978, no obstant es va aprovar el 31 d'Octubre de 1978, després de ser discutides per el Congrés i el Senat.

El 6 de desembre va ser sotmés a referèndum popular i va ser aprovat amb èxit (88,3 % dels vots)

Aquesta Constitució dona lloc a un sistema domócratic, el qual proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia Parlamentària, aquesta constitució reconeix plenament les Comunitats Autònomes

La Constitució Española es basa principalment en 9 articles que l'encapçalen.

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

3. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

4. La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. Els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Aquestes s’utilitzaran juntament amb la bandera d’Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.

5. La capital de l’Estat és la vila de Madrid.

6. Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.

7. Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.

8. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional. Una llei orgànica regularà les bases de l’organització militar de conformitat amb els principis de la present Constitució.

9. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

4.2 Cinema i literatura cultural.

CINEMA.

La majoria de gent, està acostumada a veure pel.lícules normalment en castellà i en anglés, i poca gent veu cinema en valencià/català.
Aquest cinema és aquell que es realitza als Països Catalans. La primer exhibició cinematogràfica va ser a Barcelona, Catalunya, a l'any 1895. Les primeres exhibicions del Cinematògraf dels germans Lumière es van realitzar a la Rambla de Barcelona el desembre de 1896. Mesos després, dos fotògrafs catalans van crear la casa de fotografia Napoleon, on es van començar a fer projeccions regulars.

La Primera Guerra Mundial va col·lapsar la indústria cinematogràfica europea perquè va interrompre la importació i exportació de pel·lícules i després el cinema català –i també l’espanyol– copia les tendències que funcionen arreu del món.

L’estat fins a la Segona república només havia legislat en seguretat de locals i per establir la censura; l’arribada de la República només suposa l’establiment d’un 7,5% d’impost de cinematografia, no mostrant realment cap més interès pel cinema.A l’esplendor dels primers anys, quan Barcelona és la capital del cinema espanyol, li segueix un trasbals amb l’arribada del so, i els seus costos d’implantació, seguit de la Segona República i el franquisme, uns fets que suposaran una davallada cada cop més pronunciada de les possibilitats de la indústria del cinema a Catalunya i, sobretot, en català.

El cinema en català/valencià va recuperar el seu vigor el 1975 quan, amb la finalitat de la dictadura franquista, es permeten les manifestacions culturals en llengua catalana, i es funda l'Institut de Cinema Català.
En els darrers anys Barcelona s'ha distingit en la indústria cinematogràfica per la seva capacitat i qualitat de producció en els camps de l'animació, els dibuixos animats, el rodatge i producció d'espots publicitaris, i el doblatge.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_catal%C3%A0

.


Literatura Catalana i Valenciana.

LITERATURA CATALANA:

La literatura catalana es la que está escrita en català sense atendre  al lloc o l’origen de l’autor.

Aquesta literatura es va veure afectada i censurada durant el franquisme, que defenia la espanyolització del país. D’aquesta manera els escriptors, continuaren actuant de manera clandestina o bé acabaren exiliant-se. Alguns van claudicar ideològicament i lingüísticament de manera que tenien que escriure en castellà. Els que van actuar de manera clandestina, organitzaven tertúlies, reunions cultural, lectures poètiques, curosos de cultura catalana etc.. amb l’objectiu d’arribar a la joventut i formar així nous escriptors capaços d’evitar el trencament amb la cultura i la llengua catalanes.  Aquests actes eren celebrats en privat.

Destaquen autors com  Josep Carner o Mercè Rodoreda  entre tants.

Josep Carner:  Va nàixer a Barcelona el 9 de Febrer de 1884 i va morir a Brusseles el 4 de Juny de 1970. Va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com ‘’ el príncep dels poetes catalans ’’  i el màxim representant del noucentisme.

Mercè Rodoreda: Va nàixer a Barcelona el 10 d’Octubre de 1908 i va morir a Girona el 13 d’abril de 1983. Es considerada l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent. La seua producció comprèn tots els generes literaris( poesia, teatre, conte, novel·la) però destaca mes en el de la novel·la.

LITERATURA VALENCIANA:

Aquesta literatura es molt pareguda a la catalana però a la Comunitat Valenciana.

Aquesta literatura va sofrir el mateix tipus de censura que la catalana per part del franquisme, sense poder escriure o parlar en llengua valenciana.

Destaquen autors com Joan Francesc Mira i Josep Palomero.

Francesc Mira: Va nàixer a Valencia el 1939, escriptor, antropòleg i sociòleg espanyol. Va ser president de Acció Cultural del País Valencià. Destaquem les obres: ‘’Critica de la nació pura’’ , ‘’Sobre la nació dels valencians’’

Josep Palomero: Va nàixer a Borriana en 1953, és un lingüista valencià i exvicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es llicenciat en Filologia Hispànica. Josep ha compaginat un acarrera política al seu municipi com a càrrec de Conselleria en el govern socialista de la Generalitat Valenciana, amb una tasca en el camp de literatura

3.1 Resorgiment del nacionalisme. Partits.

a)    Model fusterià clàssic: el País Valencià és part de la 
Nació Catalana

1975-1982, es van crear els següents partits: PSAN, MCPV, PSPV, UDPV, PNPV.

I de 1982-2006: PSAN, ERC-ERPV, EUPV, UPV.

b)     Terceres vies: el País Valencià com a projecte nacional propi, respectant les característiques culturals catalanes.

1982-2006, es van crear els següents partits: PNV, UDPV, BNV.

c)     Estatutari estricte: el País Valencià com a nacionalitat o regió espanyola amb llengua pròpia, no secessionista respecte del català.

Partits de 1975-1982: UCD-RV, PSOE-PV, PSPV-PSOE, PCE, PCPV-PCE.

Partits de 1982-2006: PPCV, PSPV-PSOE, PCPV-PCE.

d)    Blaverisme: el Regne de València com a projecte nacional propi amb una llengua 
diferent de la catalana.

Partits de 1975-1982: URV

Partits de 1975-1982: ENV UV CV

e)    Espanyolisme uniformista: la Regió Valenciana i Llevant 
com a part de la nació espanyola participa essencialment de la 12
cultura castellana amb manifestacions valencianes enteses 
com a dialecte respecte del castellà i considerades 
secundàries.

Partits de 1975-1982: FN, AP

Partits de 1982-2006: FN, AP

4.1 Música i ball.

Més enllà de la llengua, el catalanisme i el valencianisme, van impulsar altres tradicions històriques distintives de la cultura catalana. Una de elles, la música tradicional; com la sardana i els castellers.

En la sardana, els participants s'agafen de les mans per parelles, entenent com a parella un home que agafa amb la mà dreta a una dona, i aquesta al seu torn a un altre home, resultant per tant un patró altern d'home-dona-home-dona. Encara que a l'origen la música va ser tocada per solistes o mínimes agrupacions instrumentals de composició variable, la sardana és tocada actualment per una cobla, que consta de dotze instruments tocats per onze músics. Quatre d'aquests instruments, són instruments típicament catalans o versions diferenciades solament usades a Catalunya. Els altres, són més convencionals

.Els castellers, és una torre humana de diversos pisos d'altura. El 16 de novembre de 2010, els castellers van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.2En un castell intervé un nombrós grup d'homes i dones de totes les edats i complexions físiques que s'entrenen durant tot l'any per als concursos i actuacions. A més, en la pinya de cada castell col·laboren amics, familiars, aficionats i espectadors espontanis que s'uneixen a la colla de castellers.

També, altres tipus de tradicions com:

Cobla
Conjunt instrumental popular català, en el qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.
Cor
Societat coral. El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l'execució i l'audició de la música coral. Aquest moviment d'inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular.
Als Països Catalans el moviment inicat a mitjan s XIX tingué un caràcter marcadament popular.
Orfeó
Societat o agrupació coral. Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé. Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó.
Caramelles
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua. 

A part d’aquestes tradicions, la música en català o valenciana també és molt important per a aquells que tenen un sentiment per els països catalans, la llengua o simplemente per gust. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, van viure sota la dictadura franquista. La dictadura va imposar un tipus d'estat autoritari, que va anul.lar les institucions d'autogovern catalanes, va reprimir la llengua i la cultura catalanes i qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana, es a dir, la música també es va prohibir per complet. 
 Però sobre el 1950, en ple franquisme, va aparèixer un moviment artístic que es deia la Nova Cançó, que impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. 
Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses. Uns dels intèrprets, compositors o cantautors més importants de la música catalana són Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Raimon, Albert Plà i molts més que revolucionaren aquest tema amb propostes però no tan sols dins dels Països catalans, sinò fora també.

 Alguns d’aquestos, escribien o cantaven cançons amb molt de sentiment cap a les terres del conjunt de països, o simplement, alguns amb rancúmia per tot el que els havien fet, tots aquells dictadors, Borbons o simplemente la gent que detestave, per haver-lis prohibit la llengua o pel simple fet de menys prear-lis per aquest simple fet.

Va ésser a finals dels 80 quan la música catalana assistí a l'eclosió de l'anomenat rock català encapçalats per grups com Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, Els Pets, Sau, Sangtraït o Umpah-pah.

 Però aço tan sols fou el començament, també hi ha pop, rumba, oi! metal, hardcore, reggae, rap etc en català. A més, hi ha un terme musical, denominat ‘’ska’’ originari de Jamaica i percursor del rocksteady i més tard del reggae, al que també els grups, o cantants catalans, s’hi senten prou identificats, que actualment, la juventud o els adults als que li agrade la música en valencià o en català, l’escolten prou. Aquest estil musical, esta fortament asociat amb els moviments mod, skin-heads i rude-boys.

Aquestos son alguns grups o cantautors que actualment s’hi senten prou:

-Obrint Pas, La gossa sorda, Aspencat, High Times.. aquestos són grups de ska valencià/català.
 Obrint Pas, és un dels grups més coneguts, són de València i normalment, en les seves cançons tracten temes antifeixistes, o sobre la demanda social, la solidaritat en els pobles i sobre tot la defensa de la identitat cultural i lingüística catalana

'Una vella bandera que al teu cor oneja amb tres frases pintades: Tornarem a lluitar.Tornarem a sofrir. Tornarem a vèncer!''

També hi han grups com Contratempo, o Dr.Calypso, que canten reggae valencià, o els Rapsodes o Atupa que canten rap. 

Malnom o Agraviats, per a pop.

Agraviats junt amb altres grups, van fer un concert  per la llengua, per les reformes i per el dia 15, que es el dia de les normes a Castelló.

 També grups com Inadaptats, OpcióK-95, Orgull de classe o Eina, que és més estil Oi!.
 I alguns cantautors en l’actualitat com Cesk Freixas, Pau Alabajos o Feliu Ventura.

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/catalanisme.htm#Música
Cultura pròpia.